PRESENTACIÓ

Aquesta pàgina web fa referencia a la part de camp del meu treball de recerca que s'anomena L'Arquitectura de Rafael Masó.
En primer lloc, la meva tutora Anna Malvesí i jo, hem tingut la idea de fer aquesta part pràctica, perquè serveixi com a reforç cap a altres alumnes universitaris o de carreres universitàries i per altres persones que tinguin l'interès per les obres que s'ha fet a Girona.
Fer aquest treball, ha sigut una experiència molt bona, perquè m'ha ensenyat les diferents característiques arquitectòniques tant modernistes com noucentistes.
A més és una bona font, perquè he pres més coneixements, sobre com eren les cases desde fa molts anys a comparació amb les d'ara.
A continuació en aquesta pàgina podem trobar a part dreta divers punts que ens mostra detalladament diferents elements de L'ARQUITECTURA DE RAFAEL MASÓ.

Guia turística de Girona

GIRONA
És una ciutat del nord-est de Catalunya, capital de la comarca de l Gironès i de la província de Girona.
És coneguda com la ciutat dels quatre rius perquè es troba en la influència del Ter amb el Güell, els Galligants i l'Onyar. Girona es una ciutat activa i dinàmica.
Girona està dividida en 9 barris i 31 sectors. Aquesta ciutat té de tot festes, restaurants, serveis turístics, esdeveniments, festivals ...... Girona disposa de places d'aparcament i zones reservades per a persones disminuïdes distribuïdes per tota la ciutat i arribem molts turistes.
També disposa de 10 línies d'autobusos urbans que permeten als seus visitants desplaçar-se per tots els seus barris amb facilitat. Es poden adquirir bitllets o targetes multiviatge que es donà en el moment de pujar al bus.
A Girona hi ha diferents companyies que ofereixen cotxes de lloguer,al centre de la ciutat, a l'estació de trens i a l'aeroport de Girona i a l'estació d'autobusos es poden llogar automòbils per a grups nombrosos.

GEOGRAFIA I CLIMA

Girona té un clima mediterrani i està situada a l'est de la península Ibèrica.
Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 13ºC i els 17ºC. La província és més freda en comparació al Nord i a l'Oest, mentre que les zones més càlides es localitzen a la costa.

COM ARRIBAR A GIRONA

Ara explicaré amb quins mitjans de transports podem arribar a la ciutat de Girona ja sigui aeri o terrestre :

>Transport en avió:
A Girona arriben vols regulars de diferents ciutats d'Europa i també de l'Estat.
L'aeroport Girona – Costa Brava està situat a uns 12 quilòmetres de la ciutat , i està ben comunicat amb el centre.

>Transport en tren:
L'estació de trens ADIF és al centre de la ciutat de Girona, amb sortides regionals, nacionals i internacionals.


>Transport en bus:
Al costat de l'estació de trens hi ha l'Estació d'Autobusos de Girona amb destinacions urbanes, regionals, nacionals i internacionals.


TELÈFONS D'UTILITAT

> Oficina de turisme: C/ Joan Maragall, 2; Telf: 872 975 975; De dilluns a dissabte de 9 del matí a 8 de la tarda. Diumenges i festius de 9 a 2 del matí. Solament es tancant el 25 i el 26 de desembre i el 1 i el 6 de gener.
>Policia Municipal: C/ Bernat Bacià,4; Telf: 092.
>Policia Nacional: C/ Sant Pau, 2; Telf: 091.
>Mossos d'Esquadra: C/ Vista Alegre, 5; Telf: 088.
>Informació als estudiants UdG: 972 41 80 46.
>Informació de correus: 972 19 71 97.
>Taxi Girona / Minusvàlids: 972 22 23 23
>Hospitals: C/ Joan Maragall, 26; Telf: 972 21 04 00
>Ambulàncies: 972 410 010

CARACTERISTIQUES MÉS IMPORTANTS

Superfície: 39,1 km²
Població: 96.236 hab.
Densitat: 2.461,28 hab. / km²
Capital: Girona
Idioma: Català i castellà
Moneda: euro
Horaris: els horaris comercials més habituals son de 10:00 – 13:00 i de 17:00 – 20:00
Religió: majoritariament catòlica.

EDIFICIS RELLEVANTS

Museus en Girona
Museu del Cine: C/ Sèquia, 1.
El museu és una iniciativa de Tomàs Mallol. Ha recopilat elements relacionats amb el cinema durant més de 25 anys.

Museu d'Art: Pujada de la Catedral, 12
El museu està situat en el palau episcopal de Girona, al centre del call. L'exposició és clara i molt didàctica.

Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants: C/ Santa Llucia, 1
El museu està ubicat en el monestir romànic de Sant Pere de Galligants, al casc antic.
Museu d'història dels Jueus Centre Bonastruc Ça Porta: C/ Força, 8
Les sales mostren diversos aspectes de la història dels jueus, la cultura judeocatalana, les relacions amb els cristians, la religió i la vida privada.

Museu Capitular de la Catedral: Plaça de la catedral, 12
El contingut del museu abasta tapissos, arquetes àrabs, reliquiaris romànics i gòtics, pintura, escultura i còdexs.

Museu d'història de la Ciutat: C/ de la Força, 27
El museu està situat en el convent de Sant Antoni, edifici del segle XVIII sobre les restes d'una casa gòtica.

Monuments de Girona

Església Fortificada de Sant Feliu: Plaça de la Catedral.
Construcció romànica més antiga i significativa de la ciutat. En ella es troben sarcòfags paleocristians.

Els Baluards-segon Recinte Murat: Plaça de la catedral.
Els baluards eren castells la funció era principalment defensiva. El 1654 es van
construir els baluards de Santa Clara i de Sant Francesc.
En 1676 es van construir els altres tres baluards de la muralla: el de la Santa Creu el del Governador el de Figuerola.

Torre Gironella: Carretera Sant Gregori, 91
Amb la progressió de la construcció de les muralles, es va edificar l'actual Torre Cornèlia, que recobria la torre romana. Durant el segle XII es considerava castell.

Monestir de Sant Daniel: Carretera de Sant Gregori, 91
El Monestir de Sant Daniel de Girona va ser fundat a principis del segle XI. Guarda en el seu arxiu l'acta de fundació, un pergamí de 1018. És un monestir de monges benedictines i conserva restes dels seus primers segles d'existència: l'església, el claustre i el sepulcre de Sant Daniel.

FESTES DE GIRONA

Festes: a Girona al Juliol.
Els pobles de la província catalana de Girona es bolquen amb celebracions durant tot el mes de juliol.

Setmana Santa: a Girona l'abril.
Els soldats romans copen a la Setmana Santa a Girona, on cascs i armadures impregnen marcialitat i disciplina a les desfilades pasionaria. La processó del Sant Enterrament rep el major aplaudiment de totes.

La Diada: 11 de setembre.
L'11 de setembre es commemora a Catalunya la pèrdua de les llibertats nacionals de les que havia gaudit fins 1714. En aquell any, Felip V va vèncer a les tropes catalanes i va abolir les lleis pròpies, la llengua i la cultura catalana.

Sant Joan: 24 de juny.
Girona assisteix a un recuperació de les seves tradicions cada Sant Joan quan arriba la flama del Canigó, quan es ballen sardanes i quan se celebren Els Elois. Totes les celebracions van acompanyades de fogueres als pobles, de cap a cap de la província, mentre que en algunes d'elles es cremen ninots i es llancen focs d'artifici.

Sant Narcís: 29 d'Octubre.
Les fires de Sant Narcís a la ciutat de Girona solen expandir a través de tota una setmana, que aquest any es tanca amb la festivitat de Tots Sants.

Itinerari de les obres de Rafael Masó " NOUCENTISTA"

2)Bloc Ribas Crehuet, 1927-28

Carrer de la Força, núm. 6

Aquest bloc anomenat Ribas Crehuet es troba al carrer Força, 6. Els elements que componen l'obra son els materials tradicionals com la pedra, esgrafiats i estucats. Edifici construït al 1927, de moviment noucentista, amb la finalitat de pisos de lloguer.
La seva façana tot i tractar-se d'un edifici de planta baixa i quatre pisos en un carrer estret, queda integrada en el context urbà – històric de l'entorn perquè aquesta obra esta feta de materials tradicionals ( pedra, esgrafiats.. )
A cada costat de la porta d'entrada es poden veure dos grans cargols plens de fruites, gravats a la façana en pedra.
La pedra domina la part baixa de l'edifici, però a mesura que el va anar aixecant va incorporar formes més lleugeres.
Destaca la simetria i les formes ondulades dels balcons centrals i al contrast de colors entre el gris de la pedra i el color de la resta de la façana.

4)Bloc Cots, 1924 / 1927-28

Carrer de Santa Clara, núm. 53

Aquest bloc anomenat Cots es troba al carrer Sta. Clara, 53. Els elements que componen aquesta obra son la ceràmica, forja, esgrafiats... L'any 1924 es construeixen els baixos i, a partir de 1927 els cinc pisos d'habitatges. A la façana s'utilitzen els elements i materials propis de l'arquitectura tradicional.
La parra i els raïms que Masó va dibuixar per a l'esgrafiat central de la façana, volia dir que abans hi havia un negoci dedicat als veïns. La façana és molt simètrica i dóna sensació de verticalitat.
Utilitza en aquest edifici les arcades als baixos, sostingudes amb columnes.
Actualment l'edifici està destinat a habitatges i als baixos hi ha una botiga de roba.

5)Bloc Salieti, 1914-15

Carrer de la Neu, núm. 1

Aquesta casa anomenada Salieti es troba al carrer de la Neu, 1. que prenia aquest nom perquè antigament és on s'hi venia el gel per conservar els aliments. Els elements que componen aquesta obra es la pedra amb els paraments llisos arrebossat, la ceràmica vidriada, rajola del mugró (amb una línia espiral), acompanyada amb rajola de color palla.
El 1914, en moviment noucentista, la família Salieti, de l'alta burgesia gironina, encarrega el projecte d'aquest bloc de planta baixa i tres pisos destinats a habitatges de lloguer.
A la façana destaca la utilització de la rajola amb pedra i relleu d'espiral combinat amb ceràmica vidriada plana de color palla dissenyada pel arquitecte Masó.
Tot l'edifici és de colors ocres i segueix la senzillesa del carrer utilitzant materials discrets.
Actualment són habitatges amb comerç als baixos.

7)Casa Corominas, 1927-28

Plaça del Marquès de Camps, 2

Aquesta casa anomenada Corominas es troba a la Plaça Marquès de Camps, 2. Els elements que componen aquesta casa són: pedra, marcs de fusta, ceràmica vidriada, esgrafiats .... A partir d'una casa i magatzem de gra, Masó va ampliar i reformar la casa Corominas. Destaca la construcció d'una tribuna decorada amb vitralls de gran bellesa, que dóna una personalitat a l'edifici.
Utilitza diferents elements decoratius dissenyats per Masó fins a l'últim detall, els esgrafiats, els petits vitralls i els marcs de fusta. Una pèrgola corona la terrassa de dalt.
A la porta d'accés a la casa també es conserva la reixa de forja que va dissenyar l'arquitecte.

8)Casa Gispert Saüch, 1921-23

Carrer Álvarez de Castro, núm. 9

Aquesta casa anomenada Gispert Saüch es troba al carrer Av. Jaume I, 66 amb cantonada al C/ Álvarez de Castro, 9. Els elements que componen l'obra són la utilització de ceràmica vidriada, arcades, fusta, motllures i barana forjada.
El 1921, ja avançat el noucentisme, Masó decideix donar-li un aire marítim a tot l'edifici: una balconada amb forma de proa de vaixell, ceràmica vidrada amb tons blaus, cordó trenat amb nusos de mariner, persianes de fusta marineres....
Actualment l'edifici és utilitzat com a habitatge i als baixos hi ha un local comercial de roba, que respecta les arcades aprofitant-les com a aparador.

9)Bloc Colomer, 1927-28

Carretera de Barcelona, núm. 7

Aquest bloc anomenat Colomer es troba al carrer Barcelona, 7. Els elements que componen aquesta obra són les ceràmiques de la Bisbal, estucs, i forjats.
Aquest edifici destaca la sensació de verticalitat de la façana, amb obertures i franges allargades.
L'escultor Jaume Busquet va aportar els tres plafons amb relleus. Encara es conserva el rètol en ceràmica a la part superior de la porta d'entrada amb el nom i cognom del propietari que van ser dissenyats per Masó i amb peces de ceràmica de la Gabarra de La Bisbal.
La planta baixa està destinada a botiga i els tres pisos a habitatges.

11)Casa Teixidor (de la Punxa),1918-22

Carretera de Santa Eugènia, núm. 19

Aquesta casa anomenada Teixidor ( La punxa), es troba al carrer Sta. Eugènia, 19. Els elements que componen l'obra són: escates de ceràmica vidriada de tres tonalitats diferents, parets de rajol i pedra, treballs artesanals amb ferro i vidre i esgrafiat d'un molí de pa. Després de la farinera, Teixidor va encarregar a Masó la construcció de més magatzems de farina i un bloc de pisos de lloguer, que formava part de la propietat de la Farinera Teixidor coneguda popularment com “Casa de la Punxa”.
L'element més conegut de l'edifici, és la torre amb escates de ceràmica vidriada de tres colors és un estil diferent a la resta de la construcció i es caracteritza per l'avantguardisme.
En aquest edifici també són remarcables els treballs artesanals tant interiors com exteriors de vidre i ferro, així com els esgrafiats de la torre on Masó va representar un molí de pa.
El 1979 es va dur a terme la restauració de l'edifici on actualment es un Col·legi d'Aparelladors i d'Arquitectes Tècnics de Girona.

12)Casa Ensesa, 1913-15 / 1931-32

Carretera de Barcelona, núm. 68


Aquesta casa anomenada Ensesa es troba al carrer Barcelona, 68. Els elements que componen l'obra son les textures, formes colors, estucs, esgrafiats, ceràmiques vidriades....
Entre el 1913 i 1915 Masó intervé en la reforma i ampliació de la casa de la família Ensesa, magatzem i oficines de la fàbrica. L'any 1932 intervé novament per aixecar la tanca de la fàbrica, la caseta del guarda i un magatzem avui en dia desaparegut.
Destaca en la façana l'esgrafiat: una al·legoria a Montserrat, muntanya i monestir que son un dels símbols de Catalunya.
La fàbrica i els magatzems, que van quedar abandonats i mig enderrocats van ser restaurats el 1995 per acollir la nova Escola Municipal de Música.

Itinerari de les obres de Rafael Masó " MODERNISTA"

1)Casa Masó, 1911-12 / 1918-19

Ballesteries, núm. 29

Aquesta Casa Masó es troba al carrer Ballesteries, 29. Els elements que componen l'obra es: la ceràmica del mamelló, arcades als baixos de la façana, escales interiors amb ferro forjat. El 1911 va decidir unificar tres cases familiars existents al carrer Ballesteries. Les obres afecten sobretot als interiors, a l'exterior únicament construeix unes galeries a l'Onyar, obre el portal d'entrada del carrer Ballesteries i unifica les alçades de les diferents cases.
Aquesta és la casa natal de l'arquitecte, on va viure fins el seu casament. Es molt destacable la tribuna del tercer pis i el gran portal que junt amb la ceràmica de l'entrada li dóna un aire de casa pairal. A la planta baixa és on el pare de l'arquitecte va començar a imprimir i dirigir el Diario de Girona l'any 1889.
Actualment l'edifici ha estat cedit per Jordi Aragó, nebot de Masó. S'estan fent obres per adaptar-lo al futur museu.

3)Farmàcia Masó-Puig, 1908

Carrer Argenteria, núm. 29


Aquesta farmàcia anomenada Masó-Puig (actualment Farmàcia Saguer) es troba al carrer Argenteria, 29. Els elements que componen aquesta obra es la ceràmica blanca valenciana, ferro forjat, fusta, làmpades, flascons.
Aquesta farmàcia va ser un dels primers encàrrecs importants que va rebre Masó, ja que consistia en la reforma d'un local de planta baixa per convertir-lo en una farmàcia.
La façana estava tota revestida de ceràmica. L'interior està fet amb ceràmica blanca amb disseny geomètric pel revestiments dels murs.
Destaquen les làmpades de ceràmica, la part del mobiliari i les lleixes on s'exposen els pots de farmàcia que encara es conserven en el seu estat original i que ho va dissenyar Rafael Masó.
La façana va desaparèixer amb la reforma de un altre arquitecte l'any 1935, però tot així continua essent una farmàcia emblemàtica al centre de Girona.

6)Bloc Batlle, 1909-10

Carrer Fontanilles, 2

Aquest bloc anomenat Batlle es troba als carrers: C/ Fontanilles / C/ Nou / Av. St. Francesc.
Els elements que componen aquest bloc són: els mussols, balustrades i ceràmica amb formes corbes i colors ocres i apagats.
Es un edifici reformat per en Masó a partir de l'encàrrec de Lluís Batlle. Va ser una de les primeres obres de l'artista. El projecte que va tenir Masó, està inacabat ja que per problemes amb el propietari va abandonar l'obra abans d'acabar-la.
No tot el que es veu avui va ser fet per Masó, tot i que els elements més importants són d'ells.
Aquest bloc destaca el coronament folrat de rajola vidrada de color verd i groc, els mussols, les fulles i les balustrades de ceràmica, que ens recorden materials i ornaments modernistes.
Actualment és un edifici de pisos plurifamiliar amb un negoci de sabates als baixos.

10)Farinera Teixidor, 1910-11

Carretera de Santa Eugènia, núm.42


Aquesta farinera anomenada Teixidor es troba al carrer Sta. Eugènia, 42. Els elements que component aquesta obra són: serralleria, pedra i vitralls.
L'any 1910 l'industrial Alfons Teixidor va encarregar el que havia de ser l'habitatge de la família Teixidor i, separat per un petit passatge, la fàbrica, amb les oficines, els magatzem i les naus industrials per l'elaboració de la farina.
Influenciat per l'arquitectura de Gaudí, la façana de l'edifici simbolitza muntanyes de farina blanca sobre les teulades, en ceràmica blanca de Serra i Coromina.
També hi ha en les reixes de les finestres, la porta d'entrada, fetes pel serraller Nonito Cadenas.

Arquitectura Noucentista

El noucentisme: És un moviment cultural i artístic d'abast polític, que s'inicia a Catalunya a l'any 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acabar amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923 que perdurà fins la Guerra Civil.

Aquesta casa Corominas va ser construïda a l'any 1927 – 1928 al carrer Pl. Marquès de Camps, 2. Va ser molt important perquè l'arquitecte Rafael Masó va utilitzar elements noucentistes, utilitza elements com la pedra, marc de fusta, ceràmica vidrada, esgrafiats... A partir d'una casa i magatzem de gra, Rafael Masó va ampliar i reformar la Casa Corominas.

Arquitectura Modernista

El modernisme: Va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX: l'obsessió per marcar distàncies amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur.

La farinera Teixidor va ser construïda a l'any 1910 al carrer Santa Eugènia, 42, de Girona. És una de les obres més representatives del Modernisme a la ciutat. Els elements que component aquesta obra són: serralleria, pedra i vitralls.

Cronologia Biogràfica

1880. Neix a Girona el dia 16 d'agost.

1895. Obté el títol de batxiller a l'Institut de Girona.

Membre de la Congregació Mariana i de la Joventut Catalanista.

1900. Es trasllada a Barcelona i inicia els estudis d'Arquitectura com a alumne oficial.

És membre de la Congregació Mariana de Barcelona, on coneix Josep Carner i Jaume Bofill.

Col·labora a Montserrat i és catequista a la parròquia de la Sagrada Família fins que acaba la carrera el 1905.

1901. Tot i estudiar a Barcelona, es manté en contacte amb els grups catalanistes de Girona.

1902. Promou la fundació de Vida.

1903. Participa en la redacció de Catalunya.

1904. Impulsa els primers Jocs Florals de Girona.

1905. El juny acaba els estudis d'Arquitectura. A l'estiu viatja a Mallorca.

1906. Obté el títol amb data de 7 d'abril. S'instal·la a Girona. Construeix el Saló Gerió.

Comença a treballar per a la família Ensesa.

1907. Reforma el menjador del mas El Soler.

1908. Construeix la Farmàcia Masó Puig. Exposició, juntament amb Coromina i Ricard Guinó, de les seves primeres obres.

1909. Projecte i construcció de la casa Batlle, primer encàrrec important com a arquitecte.

1910. Comença les obres de la Farinera Teixidor.

Alfons Teixidor serà un dels clients importants de l'arquitecte. Projecte del conjunt del dormitori per a casa seva.

1911. Restauració de la casa Salieti. Reforma de la casa dels seus pares, al carrer de les Ballesteries.

1912. Es casa amb Esperança Bru el 23 de gener.

Viatgen a Suïssa, Alemanya i Itàlia. La parella s'instal·la al pis de la carretera de Santa Eugènia, núm. 5.

Projecte de restauració de la casa Pérez Xifra.

1913. Funda, amb Xavier Montsalvatge, la societat Athenea i en construeix l'edifici.

Comença la construcció de les cases de Masramon, Cendra i Ensesa.

Projecte un monument a Jaume I per a Ciutat de Mallorca.

1914. Impulsa a Girona la creació d'una escola d'arts i oficis.

1915. Participa en el concurs per a l'edifici de Correus de Girona.

Comença la construcció de la casa de les Cases.

Inici de la col·laboració amb Fidel Aguilar.

1916. Construeix l'Escola d'Arts i Oficis.

Funda amb Frederic Marcó la fàbrica d'argerates de Quart.

Encarrega a l'Arxiu Mas una col·lecció de fotografies de la seva obra construïda , amb vista a una futura exposició d'artistes gironins.

1917. Guanya, amb Josep M. Pericas, el concurs per a la construcció d'una mental a Santa Coloma de Gramenet promogut per la Mancomunitat de Catalunya.

L'Ajuntament impedeix la posada en marxa de l'Escola d'Arts i Oficis.

L'edifici de l'escola i el d' Athenea, reformats per l'Ajuntament, es converteixen en seu de l'Escola Normal.

1918. Guanya el concurs per a la construcció de la façana del Cementiri de Girona, les obres de la qual comencen l'any següent.

Projecte i inici d'obres de la casa Teixidor ( de la Punxa).

1919. Masó funda i dirigeix “ Nostres Arts”, suplement d' El Gironès.

1920. Regidor, per la Lliga, de l'Ajuntament de Girona.

1921. Neix Rosa Masó Bru, primer fill del matrimoni.

Comença la construcció de la casa Gispert- Saüch.

1922. Masó torna com a soci a La Gabarra.

Recolza la creació a Girona de l'Institut de la Dona que Treballa, que presideix Esperança Bru, i en projecta les instal·lacions.

1923. Masó deixa de ser regidor.

Pel desembre és empresonat, juntament amb altres regidors, per haver-se adherit a un acte d'afirmació catalanista.

Inici de les obres de la Caixa de Pensions: Girona, Sant Feliu de Guíxols i la Bisbal.

1924. Construcció de Senya Blanca, primera casa de S'Agaró.

Inici d'obres de la casa Omedes i de la casa Cots.

1926. Inici d'obres de la cooperativa La Econonómia Palafrugellense i dels pavellons de la clínica de Santa Coloma de Gramenet, projectats per Masó.

1927. Inici de la construcció de diverses cases urbanes a Girona: casa Colomer, casa Ribas Crehuet, casa Corominas, casa Adroher.

1928. Inici de les obres de la Urbanització Teixidor.

1929. Comença la restauració dels Banys Àrabs de Girona.

S'intensifica la dedicació de Masó a l'arqueologia.

1930. Torna a ocupar la seva regidoria a l'Ajuntament de Girona.

Impulsa la creació d'un passeig arqueològic a Girona.

Construcció de la Clínica del Dr. Coll a Girona.

1931. Restauració del Casal Robert de Torroella de Montgrí.

1932. Construeix la tanca i el magatzem de la casa Ensesa.

Comença les obres de reforma del castell de Raimat.

1933. Construcció de l'Hostal de La Gavina, que incorpora l'hostal primitiu.

1934. Inauguració de l'Hostal de La Gavina.

Projecte de casa pròpia a la Pujada de Sant Feliu, de Girona.

1935. Projecte del passeig arqueològic de Girona.

Ampliació de la Clínica del Dr. Coll, de Girona, on morirà el dia 13 de juliol.

Biografia de Rafael Masó

Ara començare a explicar la seva vida, ja que ha sigut un ciutadà exemplar a la Girona de la primera meitat del segle XX. Sense la seva dedicació i la seva empremta la ciutat no hauria viscut com va viure ni seria avui tal com és.

Va néixer a Girona al carrer de les Ballesteries núm. 31 (ara 29), el dia 16 d'agost de 1880, va ser un arquitecte, poeta i polític catalanista, i noucentista a la ciutat de Girona.
El seu pare Rafael Masó Pagès, va crear la impremta Masó i va fundar i va dirigir el Diari de Girona i la seva mare s'anomena Paula.
El seu germà gran Santiago, havia nascut dos anys abans i després de Rafael van néixer nou més. Tres d'ells Artur, Josep i Alfons van morir en néixer i Paco als 17 anys.
Els germans que van sobreviure van ser Santiago (advocat i polític), Joan (farmacèutic i impressor), Angelina, Narcís (pedagog), Maria i Paula.

Rafael va estudiar el batxillerat a l'escola de les Maristes i a l'Institut de Girona i la carrera a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir el títol d'Arquitecte el 1906.

Des d'aquell moment va renunciar a exercir a Barcelona i va fer una aposta decidida per Girona, on va construir la major part de la seva obra arquitectònica i es dedicà la vida cultural i cívica en el triple front de les lletres, les arts i la política.

Casat amb Esperança l'any 1911, emprenen un viatge de noces de tres mesos que els porta a Itàlia, a Suïssa i, sobretot, a Alemanya, escenari de la nova arquitectura modernista que tenia captivitat i fascinat des de feia temps Rafael Masó.

De retorn a Girona, s'instal·len en un pis de la carretera de Santa Eugènia, tenen set fills Francesc, Rosa, Jordi, Rafael, Montserrat, Josep i Esperança.

Es va morir l'any 1935, quan era president de la Delegació del Col·legi, a l'edat de 55 anys.